Aquesta setmana s’han iniciat els tràmits de consulta de la nova regulació de la taxa turística.
Catalunya és un territori divers, turísticament líder. Barcelona és una destinació mundial, i la costa catalana, la destinació vacacional líder d’Europa. A gran distancia tenim la resta de Catalunya, en la qual hi som tota la província de Lleida.
Tot i que no podem comparar el volum, la importància del turisme a les nostres contrades, especialment al Pirineu, és cabdal. A l’Alta Ribagorça, Aran, o Pallars Sobirà el turisme aporta directa e indirectament més del 90 % del PIB. Hem d’anar amb atenció amb les mesures que adoptem, en un sector que és molt sensible.
No podem tractar a tot el territori per igual. Tenim ara la possibilitat d’esmenar l’error del 2012, imposant una taxa turística a tot Catalunya. L’interior te un altra realitat. S’ha de eliminar la taxa turística a totes les comarques no tensionades turísticament.
Adjuntem:
- La nostra proposta.
- Un estudi amb dades de pernoctacions 2024 per marques turístiques, on s’aprecia clarament la realitat que estem expressant.
- Un retall de l’estudi econòmic comarcal BBVA on s’expressa també aquesta realitat.
- Anàlisi econòmic
- Els enllaços als vídeos d’exposició al Parlament de les ponències dels nostres representants.
La nostra proposta
Catalunya és diversa, no es pot aplicar el mateix criteri a tot arreu.
Desembre 2025
Catalunya és un territori amb molta diversitat, i el turisme te impactes diferents. A grans trets considerem que a efectes turístics a Catalunya, s’hauria de diferenciar; Barcelona ciutat, i la costa ( costa brava, costa de barcelona, i costa daurada) , de les zones de muntanya i de tota la resta de catalunya.
La dimensió i realitat turística d’aquestes zones és molt diferent, i amb el temps fa que les realitats entre elles no tinguin res a veure.
Mantenir un criteri uniforme per a tota Catalunya és ineficient i injust.
Les comarques de Lleida NO son zones tensionades turísticament i, en la majoria casos, depenen d’un turisme de proximitat, laboral o funcional.
Els nostres clients segons l’INE, son el 80% espanyols, i d’aquest 80% catalans. Aproximadament el 65% dels que pagaran la taxa turística a Lleida, son catalans.
Els nostres competidors directes, Osca i Andorra, no tenen taxa turística, i evolucionen millor.
El preu mig de l’allotjament a la nostra demarcació és el més baix, segons dades INE, està la zona baixa de Catalunya. El que fa que la taxa repercuteixi molt més proporcionalment.
Considerem que la taxa turística hauria d’anar en relació amb el grau de tensió turística que provoca en de cada zona,
La proposta de la Federació d’Hostaleria de Lleida és:
- Al Pirineu (destins de neu/parcs naturals ) on les ocupacions son molt estacionals i No superen el 40% de mitjana anual, proposem deixar-ho com està. (0,60€, per la gran majoria d’establiments 1,20 € per hotels 4 estels. Tot més iva) i retornar l’import íntegre als municipis / comarques o diputació, per dedicar a la gestió turística.
- Per la resta de territori de Lleida on el turisme te nul.la o molt poca incidència, i on No existeix cap zona tensionada turísticament, la taxa ha de ser CERO.
- Els treballadors que s’allotgen en els nostres establiments per motius de feina, no te cap sentit el concepte de taxa turística, demanem que siguin exempts.
A Barcelona i tota la costa, Girona i Tarragona, nosaltres no tenim competència
Evolució pernoctacions Lleida – Osca
*Font: Instituto Nacional de Estadística – INE
Dades de recaptació de l’Impost Estades Turístiques (IEET)
| Àmbit Territorial | 2024 | % | % Costa/Interior |
|---|---|---|---|
| Barcelona | 53.210.368,30 € | 56,4% | 95,4% |
| Costa Brava | 14.859.743,10 € | 15,7% | |
| Costa Daurada | 11.642.159,60 € | 12,3% | |
| Costa Barcelona | 10.282.148,00 € | 10,9% | |
| Pirineus | 1.541.963,40 € | 1,6% | 4,6% |
| Terres de l’Ebre | 1.127.383,80 € | 1,2% | |
| Val d’Aran | 856.201,20 € | 0,9% | |
| Paisatges de Barcelona | 424.263,60 € | 0,4% | |
| Terres de Lleida | 413.944,20 € | 0,4% | |
| TOTAL | 94.360.199,20 € | 100% | 100% |
*Font: Departament d’Empresa i Treball – Generalitat de Catalunya.
*Podeu veure l’ampliació d’aquestes dades a través d’aquest enllaç
Dades de pernoctacions 2024 per marques turístiques
Hotels, càmpings i rural per marques turístiques a Catalunya.
| Àmbit territorial | Pernoctacions totals (M) | % total CAT (81,7 M) |
|---|---|---|
| Barcelona ciutat | 23,2 | 28,4 % |
| Costa Brava | 21,3 | 26,1 % |
| Costa Barcelona | 14,1 | 17,3 % |
| Costa Daurada | 16,4 | 20,1 % |
| Pirineus (marca turística – inclou Aran) | 3,3 | 4,0 % |
| Resta del territori de Catalunya | 3,4 | 4,1 % |
| TOTAL CATALUNYA | 81,7 | 100 % |
*Dades d’Idescat per marques turístiques pernoctacions 2024 d’hotels, càmpings i cases rurals.
*Dades INE pernoctacions 2024 total Catalunya d’hotels, càmpings i cases rurals : 82.134.385 pernoctacions.
El total de pernoctacions 2024 a Catalunya, segons dades de l’INE (hotels, càmpings i turisme rural), se situa en 82,1 milions. Les dades d’Idescat reflecteixen 81,7 milions. Les diferències menors respecte a altres fonts estadístiques catalanes responen a criteris de redistribució territorial per marques turístiques, ajustos en turisme rural i arrodoniments estadístics, amb un impacte inferior a l’1% sense alteració significativa de les conclusions.
Conclusions:
- Catalunya no és una destinació homogènia.
- El 92 % de les pernoctacions es concentren a Barcelona i el litoral.
- El Pirineu i l’interior representen només el 8 % del volum, aportant valor estratègic i equilibri territorial i sostenibilitat.
- Aplicar polítiques turístiques i fiscals uniformes a realitats tan desiguals no és eficient ni just.
- El 80% del territori català sols rep el 8% de pernoctacions turístiques
Estudi econòmic comarcal BBVA on s’expressa també aquesta realitat
Text extret de les conclusions de l’Anuari Econòmic Comarcal 2025 BBVA. Apartat conclusions, pag 148
“Finalment, la recuperació dels serveis privats personals emergeix, de nou, com a motor del creixement agregat, aportant vora 1,8 punts percentuals al 4,0 % d’augment total del VAB català. En aquestes branques, l’hostaleria destaca particularment, conjuntament amb els transports i les activitats recreatives, mentre el comerç, l’altre gran subsector, ha crescut més moderadament. Els efectes territorials de l’expansió d’aquests serveis estan menys concentrats: en l’àmbit de les comarques de Lleida i, en particular, de les de muntanya, és el turisme i la demanda dels nadius el motor de la seva expansió, igual que en part de les del sud del país; en canvi, en el cas de les comarques marítimes de Girona i Barcelona, és el turisme internacional el que explica una part no menor de la seva potent dinàmica. “
Ratifica la diferenciació entre litoral i interior.
Anàlisi econòmic de la importància del turisme a Lleida
Les xifres absolutes del turisme a la demarcació de Lleida, clarament inferiors a les de Barcelona i del litoral català, contrasten amb la rellevància econòmica estratègica que aquesta activitat té per a les comarques de muntanya i del Pirineu.
D’acord amb dades d’Idescat, de l’Anuari Econòmic Comarcal 2025 del BBVA i amb estimacions oficials, el turisme representa aproximadament el 14 % del VAB de la ciutat de Barcelona. En canvi, a comarques com el Pallars Sobirà, el turisme —considerant els efectes directes i indirectes— pot arribar a representar entorn del 70–75 % del VAB comarcal.
A Barcelona, el turisme té un pes rellevant però no estructural, ja que s’integra dins d’una economia altament diversificada i robusta, que inclou serveis professionals, indústria, logística, finances, tecnologia i activitats creatives. Aquesta diversificació fa que l’impacte del turisme, tot i ser elevat en termes absoluts, quedi relativitzat dins del conjunt del VAB.
Al Pirineu, en canvi, el turisme és l’eix vertebrador de l’economia local, tant en ocupació com en activitat empresarial. L’únic sector que altera parcialment aquesta lectura és el sector energètic, vinculat principalment a la producció hidroelèctrica. Aquesta activitat incrementa el VAB comptable comarcal, però té un impacte econòmic local limitat: genera poca ocupació directa, té una escassa capacitat d’arrossegament sobre el teixit empresarial i la seva contribució al territori es concentra, bàsicament, en impostos municipals i cànons.
Aquesta realitat explica per què, tot i que el turisme no assoleix el 100 % del VAB, la seva importància real per a la supervivència econòmica i social del territori és molt superior al que indiquen les xifres agregades. Sense el turisme, les comarques del Pirineu no disposarien d’una alternativa econòmica amb capacitat equivalent de generar ocupació, activitat i fixació de població.
Aquesta situació deixa molt clar que:
- Menys volum turístic no significa menor dependència econòmica, sinó tot el contrari.
- Les comarques de muntanya tenen una elasticitat fiscal molt més baixa davant increments de càrregues sobre el turisme.
- Aplicar polítiques homogènies (com una taxa turística elevada) a territoris amb estructures econòmiques tan diferents accentua els desequilibris territorials.
- Les zones d’interior i muntanya, al tenir menys diversificació econòmica, son més vulnerables.
Enllaços amb les compareixences al parlament dels representants turístics
Per ordre d’aparició:
Sessió de compareixences
Pimec: Sr. Carlos Rabaneda, President de Pimec Turisme
Foment: Sra. Marian Muro, Sgral d’Apartur (en representació de Foment)
Sessió de compareixences
Confecat: Sr. Santiago Garcia Nieto, President
Federació Catalana de Càmpings: Sr. Miquel Gotanegra, President
També et pot interessar...
El sector turístic de Lleida rebutja la taxa turística i reclama un tracte just
16 gener 2026Setmana intensa en el debat sobre la taxa turística a Catalunya. Dilluns passat es va anunciar un acord entre PSC, Comuns i ERC, que ha provocat el rebuig unànime del sector turístic. Organitzacions com Pimec Turisme, Confecat, la Federació Catalana de Càmpings, i també el nostre gremi, hem mantingut contactes...
