Des de Hostaleria de Lleida volem posar en valor una realitat sovint invisible: els nostres establiments no només generen activitat econòmica i ocupació, sinó que també exerceixen una funció social clau dins les comunitats.
Aquesta setmana al mati de Catalunya Radio, en dos ocasions, s’ha fet menció d’un recent estudi a França que han evidenciat que la desaparició d’espais de trobada com pubs i bars de barri s’associa a una pèrdua de cohesió social i, en determinats territoris, a un augment del malestar col·lectiu i de posicionaments polítics extrems. La conclusió és clara: quan tanquen els llocs on la gent es troba, parla i comparteix, es debilita el teixit social.
Les conclusions coincideixen amb un estudi que es va fer a la London School of Economics, al 2021, quan Anglaterra es va veure afectada per una gran ona de tancaments dels seus Pubs, desprès de la Covid, acompanyat de l’augment desmesurat de costos.
També en els darrers mesos, el sector dels pubs a Anglaterra i la resta del Regne Unit ha experimentat una forta pressió per l’augment de costos administratius i fiscals, que ha estat un dels factors que ha contribuït al tancament de molts establiments i a l’enfrontament polític amb l’executiu del Partit Laborista encapçalat per Rachel Reeves. La British Beer and Pub Association (BBPA) ha alertat repetidament que les noves obligacions fiscals —incloent l’eliminació de descomptes a les taxes empresarials (“business rates”) i reavaluacions de propietats comercials que han disparat els imports a pagar— han afegit una càrrega que pot portar milers de pubs al tancament i pèrdua de llocs de treball si no es reformen urgentment els sistemes de tributació específica del sector. Segons una anàlisi de la BBPA, els increments de taxes podrien costar al sector uns £150 millions anuals i posar en risc l’equivalent de més de 12.000 llocs de treball si no s’hi posa remei.
Aquestes preocupacions van donar lloc a una reacció molt crítica del sector enfront del govern, amb patronals reivindicant reduccions específiques de “business rates”, revisió de l’ambient regulatori i mesures que controlin l’augment de la càrrega fiscal, perquè consideren que les reformes pressupostàries —inclosa la fi de descomptes post-COVID— amenacen la viabilitat de molts locals que ja funcionen amb marges molt estrets.
El debat ha estat tan intens que el govern va anunciar a finals de gener de 2026 un paquet de suport dirigit a pubs i locals de música en viu, incloent una rebaixa del 15 % en les taxes empresarials durant els propers tres anys per alleugerir part de la pressió immediata, després de fortes crítiques i advertències de tancaments massius. Tot i això, representants del sector han assenyalat que aquesta mesura no compensa completament els augments de costos globals ni aborda altres càrregues com l’augment del salari mínim o de les cotitzacions a la Seguretat Social, que continuen exercint una pressió significativa sobre moltes empreses
Aquesta és també una realitat palpable al nostre entorn, especialment el rural, alguns pobles ja s’estan quedant sense bar i el municipi fa el que pot per mantenir-lo. Aquí encara no s’ha fet cap estudi, i ens pensem que els bars son un patrimoni exclusiu de la cultura mediterrània.
Restaurants, bars i cafeteries són espais de relació quotidiana. Són punts de connexió entre veïns, generacions i cultures. Acompanyen la vida dels barris i pobles, contribueixen al sentiment de pertinença i ajuden a construir comunitat.
En un context de pressió creixent sobre el sector —costos, regulació, manca de relleu generacional— cal reivindicar amb força aquesta dimensió social de l’hostaleria. Defensar els nostres establiments és també defensar barris vius, pobles cohesionats i territoris amb ànima.
Des del Hostaleria de Lleida continuarem treballant perquè les administracions tinguin en compte aquest valor afegit a l’hora de dissenyar polítiques públiques. L’hostaleria no és només servei: és convivència, proximitat i cohesió social. No serà fàcil, pues la realitat és que la pressió d’augment de costos i burocràcia continua incrementant-se.
Necessitem un canvi radical en les polítiques que ens apliquen, no serveixen simples retocs, s’ha de canviar la idiosincràsia, la visió i la sensibilitat a la petita empresa per part de l’administració, i de tota la societat, abans de lamentar-nos.
Un exemple clar i recent. Estem intentant posar en relleu la gran diferencia de realitat turística a Catalunya, entre la costa i l’interior, dos realitats, radicalment diferents. Pues davant l’evidencia, no ens en sortirem de que legislin tenint en compte aquesta realitat, per exemple ara, amb la taxa turística. La volen duplicar i a més aplicar recàrrecs municipals a tot Catalunya. Si no fem canvis, si no som sensibles, aniquilarem tot el poc teixit empresarial que tenim. Sempre reaccionem tard i malament.
Noticies relacionades
- Estudi de London Schook of economics: “Drinking alone“
- Catalunya radio, 4 i 5 de febrer al matí , en la franja de 7 a 8 del matí
- Aquest parla de la situació a frança (min. 21)
- Aquest a Anglaterra (min. 22)
- Diari The Guardian: Situació Anglaterra
- Diari The Independent: Situació recent Anglaterra (The Independent)
- Diari Le Monde: Situació a França (Le Monde)
També et pot interessar...
