Aquest mes de febrer, l’hostaleria de Lleida ha tornat a superar el llindar absolut d’afiliacions al sector, amb 11.122 treballadors, reafirmant el seu pes en l’economia local. A escala estatal, el passat mes d’agost es va batre el rècord històric de plantilla al sector amb 1.638.791 treballadors.
Un fet destacable és que, des del 2019, la temporada d’hivern a Lleida supera els registres tradicionals de l’agost, una tendència que es consolida any rere any i que subratlla la importància de la neu com a motor turístic de la província. A més, aquest 2024, per primera vegada, la mitjana anual d’afiliats ha superat els 10.000 treballadors, un altre rècord que deixa enrere l’anterior de 2019.
Aquest augment d’afiliacions respon a diversos factors:
- Una demanda forta, encara que irregular, amb puntes molt marcades.
- Una reordenació de l’organització laboral, causada per la poca flexibilitat del sistema, que comporta més contractacions i, sovint, més costos.
- Un augment preocupant de les baixes de llarga durada, que obliga les empreses a incrementar la contractació i les despeses associades.
Tot i aquests registres positius, el sector afronta un greu problema de manca de personal qualificat, una situació que comparteixen altres sectors i que té causes estructurals. La demografia juga en contra: Catalunya es troba entre les zones amb les taxes de natalitat més baixes del món (1,3 fills per dona), lluny del llindar de renovació generacional (2,1). En comparació, països com Japó i Corea viuen una crisi encara més accentuada, amb índexs inferiors a 1 fill per dona.
Davant d’aquest panorama, la immigració es perfila com l’única solució immediata, però encara no s’ha definit un model de gestió eficaç. Mentre algunes regions apliquen polítiques restrictives, d’altres no tenen estratègies clares. Catalunya, ara amb competències en aquest àmbit, té l’oportunitat d’abordar aquest repte amb una gestió real i eficient.
El declivi dels autònoms: un canvi de model empresarial
Les dades mostren una caiguda sostinguda del nombre d’autònoms des del 2016, tant a Lleida com a la resta d’Espanya, mentre les plantilles empresarials no deixen de créixer. Això ens porta a una conclusió clara: les empreses són cada cop més grans, mentre que els autònoms es troben cada vegada més castigats per un cúmul d’obligacions, marges comercials reduïts i responsabilitats creixents. Aquesta combinació fa que cada cop sigui més difícil sostenir negocis individuals.
L’hostaleria avança, bat rècords i consolida el seu paper fonamental en l’economia de Lleida i Catalunya. Però calen estratègies per garantir el futur del sector: gestionar millor la immigració, potenciar el relleu generacional i donar suport als autònoms perquè no desapareguin. El moment de trobar solucions és ara.
