Hem tancat l’any amb dades turístiques record, recentment s’ha celebrat fitur, fira turística de referencia a Espanya, s’ha fet la IV Jornada Turisme Hub, organitzada per Pimec Turisme, i el debat ara es centra amb les perspectives del turisme al món i la gestió del turisme als destins saturats, amb una tendència moderada a l’alça. Amb aquest entorn faig aquesta reflexió.
Una destinació líder no és la que rep més turistes, sinó la que fa que els seus residents visquin millor
Hem mesurat l’èxit turístic en pernoctacions, però el futur passa per mesurar-lo en qualitat de vida
El repte de les grans ciutats turístiques ja no és atreure visitants, sinó gestionar el turisme perquè generi valor compartit. Avui molts residents associen el turisme a cues, soroll, massificació i pressió sobre els serveis i l’habitatge, mentre que els beneficis són menys visibles. Per això, el debat s’ha de desplaçar de la gestió del volum cap a la percepció de l’impacte.
Aquest canvi exigeix lideratge municipal. És a escala local on es viu la pressió turística i on es poden articular polítiques sobre espai públic, mobilitat, cultura, comerç o habitatge. També implica abandonar indicadors tradicionals centrats en pernoctacions i arribades, i incorporar mètriques de percepció ciutadana: satisfacció amb els serveis, tolerància al turisme i sensació de retorn.
La pressió turística, a més, no es distribueix de manera homogènia: es concentra en punts concrets com centres històrics o eixos comercials, fet que obliga a una gestió focalitzada de fluxos i usos per minimitzar impactes localitzats.
Tot i que el turisme genera valors econòmics rellevants en termes absoluts, el seu pes percentual en el VAB urbà acostuma a ser moderat. La seva legitimitat social depèn, per tant, de la seva capacitat de millorar la qualitat de vida local. L’oferta cultural n’és un exemple clar: museus, concerts o festivals tenen avui una escala i diversitat que difícilment existirien sense la demanda turística. També alguns serveis, com el turisme mèdic en ciutats com Barcelona, reforcen sistemes sanitaris avançats que beneficien el conjunt de la població.
La mobilitat és un altre vector clau: promoure l’ús del transport públic entre visitants pot reduir congestió i emissions, i millorar el servei per als residents. Allà on el turisme encara depèn massa del vehicle privat, cal un canvi estratègic.
L’habitatge continua sent el principal punt de tensió. La pressió turística pot agreujar desequilibris, però moltes ciutats no turístiques pateixen problemes similars, fet que evidencia un repte estructural del model urbà que requereix polítiques integrals.
Per reforçar l’acceptació social del turisme, és clau fer visible el seu retorn a la comunitat, mitjançant millores tangibles en serveis o iniciatives com preus diferenciats per a residents en cultura, oci o mobilitat. Més enllà de l’impacte econòmic, aquestes mesures construeixen corresponsabilitat.
L’objectiu és assolir un equilibri estable: que els residents percebin que el turisme compensa les molèsties amb millors serveis i oportunitats, i que els visitants trobin destinacions vives i autèntiques. Una destinació líder avui no és la que acumula més pernoctacions, sinó la que sap transformar pressió en valor compartit.
A Lleida, que estem encara construint les bases turístiques, tenim l’oportunitat de veure com evoluciona el fenomen molt prop de casa. Es tracta d’analitzar el que passa i intentar adoptar el que puguem considerar les millors tècniques de gestió, adaptar les al nostre entorn i així créixer amb les millors garanties.
Preguntes per obrir el debat
- Quins indicadors de percepció resident haurien de formar part del quadre de comandament turístic municipal?
- Quines millores concretes han de notar els residents perquè acceptin el turisme com un actiu i no com una càrrega?
- Com fem traçable el retorn del turisme cap a serveis com cultura, mobilitat o espai públic?
- Fins on arriba la responsabilitat del turisme en el problema de l’habitatge, i on comença la del model urbà?
- Pot el municipi liderar un nou contracte social del turisme amb la ciutadania? Amb quins instruments reals?
