Des de la pandèmia ha evolucionat una tendència que no coneixíem. Ha augmentat escandalosament el nombre de baixes laborals, i especialment la durada.
Tenim un cas real, que s’està convertint en habitual, una empresa de 6 treballadors, 3 de baixa, el 50% de la plantilla, amb baixes de més d’un any, deu mesos, i la tercera des del 7 de gener.
Costa molt de trobar substituts, la resta de treballadors pateixen excés de feina, no es poden fer tot els serveis… Una espiral negativa, que amb els dies, pot acabar amb el tancament de l’empresa.
Avui el debat ja fa dies que està sobre la taula, però no s’aborda. La preservació dels drets quan un treballador està de baixa és un dels pilars de la societat del benestar, i que es va iniciar a Espanya amb la concepció actual, als anys seixanta, està agafant un caire que si no es reorienta, pot acabar amb les Pimes, que són la base de l’economia.
- Per què passa ara, i no abans de la pandèmia?
- Qui controla les baixes per malaltia comuna? Quin és el paper de les mútues a partir del 15 dia de baixa?
- Què hem de fer per cercar l’equilibri entre drets i la productivitat necessària per finançar els drets?
- O es posa control ja, o serà un escull molt important per a qualsevol iniciativa empresarial.
A Espanya actualment tenim unes 260.000 empreses, que donen feina a uns 2.000.000 de treballadors, una xifra de rècord històric.
