25 anys Patrimoni Mundial 

El conjunt romànic de la Vall de Boí celebra 25 anys com a Patrimoni Mundial de la Humanitat. És una bona practica valorar els actius col·lectius, establir criteris que reconeguin allò que és singular i posar en relleu la identitat pròpia del territori. Durant aquest temps s’han fet passos importants per ordenar l’entorn, tot i que encara queden aspectes pendents per aconseguir avenços significatius i perceptibles per tothom, més enllà de les inversions, hem refereixo als retorns per la zona.

Cal recordar que la vall també forma part del reconeixement de les Falles com a patrimoni immaterial de la humanitat, també concedit per la UNESCO.

La Vall de Boí és un entorn privilegiat: romànic excepcional, falles, dos accessos al Parc Nacional, pistes d’esquí, proves esportives d’elit, termalisme, tot embolcallat en un marcat plus d’autenticitat. Malgrat això, encara no destaca com a destinació turística Premium.

Avui, una destinació “Premium” no significa necessàriament luxe, sinó experiència global ben construïda: patrimoni cuidat, serveis de qualitat i sostenibles, gastronomia singular, allotjaments amb identitat, punts icònics i una gestió cohesionada. Tot plegat, ben articulat, defineix una destinació turística atractiva.

El flux turístic cultural aporta visitants tant en temporada alta com fora dels mesos més forts, ajudant a desestacionalitzar i aportant estabilitat. Recentment s’ha reconegut algun espai gastronòmic, indispensable per la destinació i, si pot mantenir-se obert bona part de l’any, contribueix clarament a desestacionalitzar. Malgrat això, encara manquen altres estímuls per atraure visitants, allargar l’estada i poder mantenir un mínim flux.

És necessari pensar en nous espais i punts icònics, així com rutes concretes que s’integrin en el context pirinenc.

El flux turístic adequat depèn també de la comercialització, i per exercir una bona comercialització, manca l’actitud comercial. L’estructura de l’oferta integrada per micro empreses no ajuda. La vall encara té un ampli marge de millora: cal generar una oferta visible, compacta, disponible i dinàmica, fins i tot en temporada alta.

Internacionalment, i des del punt de vista turístic, la destinació, no existeix com a tal.

Potser el primer escull sigui administratiu, la Vall de Boi és un petit municipi, no és una comarca, que a Lleida seria la figura administrativa que sol exercir la governança de la destinació turística, menys a Lleida ciutat, per la seva dimensió.

L’objectiu a assolir és, augmentar la despesa mitja.  Com ? augmentant les pernoctacions, més turistes i que els que vinguin puguin programar diversos dies a la destinació, per això es vital facilitar aquest procés; guanyant turistes,   allargant l’estada mitja, trencant l’estacionalitat i reforçant la percepció de la Vall de Boí com a destinació cohesionada i de qualitat.

En aquest context, cal valorar la contribució de Ferrocarrils de la Generalitat, titular de l’estació d’esquí, que a més de mantenir l’oferta de l’estació d’esquí, ha impulsat accions vinculades a la destinació, com seu esportiva d’elit en curses de muntanya. Aquest tipus d’iniciatives reforcen el posicionament i aporten visibilitat, però encara són només peces d’un trencaclosques que necessita més volum per ser realment competitiu. També destacar la continuïtat i la millora de l’oferta del Balneari de Caldes de Boí, un dels balnearis de referencia de Catalunya i de l’entorn de muntanya, que destaca per una amplia varietat de fons termals en un entorn natural magnífic.

Cal apostar per augmentar la qualitat dels serveis,  explorar altres elements que, sumats als recursos actuals, allarguin l’estada, com un mirador panoràmic o altres punts icònics, com fan la majoria de destinacions naturals i dinamitzar i la comercialització..

La vall ja té els ingredients; ara cal que l’ecosistema pirinenc sigui capaç d’articular-los amb més cohesió i amb una mirada de llarg termini.

Recordant el primer escull, i veient la limitació de la política de promoció d’un municipi petit,  no s’hauria de contemplar com una actuació estratègica de país,  i aprofitar aquests indrets, per explicar l’autenticitat del nostre entorn en tot el seu esplendor ?

Que passaria si la vall de Boi estigués situada als Alps en lloc dels Pirineus ?? per que no treballem decididament per deixar de somiar.